Antigament, la que ara es diu capella de la Mare de Déu de la Bona Sort, era coneguda com a Sant Vicenç dels Prats, i situada dins l’antic terme del Castell de Lluçà; sembla que la població de Prats de Lluçanès va néixer al voltant d'aquesta antiga capella, que va ser església en el seu moment.
Les primeres dades que es tenen són de 968 (en el testament de Frugió, muller de Langovard, quan aquesta manà que tot el que tenia a Prats es donés a Sant Vicenç) i posteriorment, a l'any 1063, ja consta com a parroquial en una donació que fa Guisad, veguer del castell de Lluçà, al monestir de Ripoll com així també hi consta, el 1154. Es creu que fou renovada a finals del sXII.
El 1435, sols habitaven 5 famílies a la parròquia de Sant Vicenç, de manera que esdevé sufragània de Santa Eulàlia de Pardines; però la devallada poblacional canvià de tendència ja que, vers l'any 1627, s'inicià la construcció del nou temple, l'actual de Sant Vicenç que s'enllestí el 1649, tot recuperant la parròquia pròpia pel terme i restant la antiga i petita capella com a església de Bona Sort.
El 1714 li va tocar el rebre a la mare de déu de la Bona Sort i en la
guerra carlina fou Hospital de Campanya: alhora, un carlí, dit Benet Tristany, n’aterrà el campanar i en destruí el cementiri.
El 1936, també
fou profanada.
Així doncs, el que avui dia veiem és un edifici del sXVI, que es restaurà l'any 1555 per Valentí Serra, data que es trobava
inscrita en la llinda de la porta juntament amb una inscripció " A vint y
dos de juny MDLV / Valentinus Serra fecit"; actualment aquesta
inscripció està esborrada a causa de l'erosió que ha patit la llinda on es venera una imatge abans dita de Santa Maria 'de les Dones' i avui dia 'de la bona sort', restaurada el 1996 en tot el seu interior.
FOTOGRAFIES ANY 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada