Es desconeix la ubicació de l'original poble o Vil·la de Pardines, documentat el 920.
Les primeres notícies sobre l'església de
Santa Eulàlia de Pardines són en un document de l'any 915, que parla d'unes terres allí situades, quan encara depenia del castell d'Oristà i se sap que ben aviat tingué funcions parroquials. Citada de nou el 944 depenent d'Oristà, aviat passà als Senyors de Lluçà.
Gràcies a diversos documents de compra-venda del sX que es conserven , s'ha pogut saber que la actualment desapareguda vila de Pardines i l'església no es trobaven al mateix lloc, sinó que l'església era més al nord.
Consta com a parròquia des del 1041 o 1053 i se sap que el 1074, quan ja havia passat a ser dels Lluçà, aquests renovaren l'església mitjançant una deixa per renovar el temple i hi fou construïda una segona capella. El sXI passà als Tornamira.
El 1435 rebé les sufragànies de Sant Vicenç de Prats i Sant Andreu de Llanars, que se n'independitzaren el 1787.
L'edificació actual , força gran amb la rectoria adosada, fou bastida de nou entre el 1790 i 1792.
Al seu interior hi ha pintures de Ramon Noé i Antoni Cortada i ,avui dia, encara conserva la categoria de parròquia, però gestionada pels mossens de Prats i, en el seu terme, hi ha 8 masies d'Oristà i 2 d'Olost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada