La primera notícia que es té de Sant Andreu de Llanars, és de cap l'any 973 en un document de venda d'un terreny "in apenditio de Landars" que cal situar dins el terme del castell d'Oristà, en el lloc de Llanars, i més tard el 997 quan l'abat Sunifred donà al monestir de Sant Benet de Bages diversos alous, entre els quals n'hi havia un situat al comtat d'Osona, al lloc de Llanars. L'any 1034, apareix testada, quan Doda, muller de Guisad I de Lluçà, deixava per a la llum de l'església de Sant Andreu una vinya que es trobava prop de l'església. Fins a principis del segle XI formà part de la jurisdicció del castell de Merlès.
La funció parroquial sembla confirmada entre 1025 i 1050, però en el període de 1330-1339, en les visites del bisbe Galceran Sacosta, mai surt esmentada .
L'any 1084 tenia categoria de parròquia però, apareix el 1435, com a sufragània de Sta Eulàlia de Pardines. El 1787 apareix com a sufragània de Sant Vicenç de Prats. El 1936 perdé el culte. L'any 1982 l'ajuntament i els veïns van restaurar la teulada i l'entorn. L'any 1991, l'ajuntament va restaurar l'interior.
Sembla que l'edifici actual és del sXII.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada