PERAFITA (municipi)

Tot el terme municipal actual de Perafita, era inclòs en el terme del Castell de Lluçà en època medieval, excepte una porció al Nord-Est del municipi que pertanyia a la parròquia de sant Boi i, per tant, a la Mitra de Vic. No hi ha en tot el terme cap castell, torre o domus d’aquella època i, a més a més, és un dels municipis menys documentats del Lluçanès de l’època posterior a la repoblació feta per Guifré el Pilós.

Perafita té un únic nucli de població, allargat, al voltant de la carretera que el travessa. L’origen etimològic del poble, sembla que prové d'un antic menhir, altrament dit pedra dreta o pedra-fita (Petra Ficta) que ja constava com a límit amb la parròquia d'Olost, l'any 909.

A principis del sXI, la família Besora hi tenia una propietat alodial que donaren a Berenguer Sunifred de Lluçà el 1082, com a possible permuta per uns terrenys rebuts a Orís, Besora i Torelló; pocs anys després, vers el 1098,el bisbe Berenguer Sunifred en cediria el domini al monestir de Sant Joan de les Abadesses, junt amb una casa propera a l’esglèsia.

Sembla ser que no és fins cap als voltants de finals del s XIII que la població s’aglutina a les rodalíes de l’esglèsia dedicada a Sant Pere.

Cap a finals del sXIV, Andreu de Fenollet, baró de la Portella i de Lluçà, es vengué el delme de Perafita a Pere Ferrer, segurament algun potentat avantpassat del que anys després seria l’homònim  sots-veguer del Lluçanès.

Com a curiositat històrica, fora de l’època medieval que ens ocupa, caldria senyalar que l’actual castell situat al nord de la població, d’estil francès amb esquemes neomedievals construït a finals del sXIX, fou bastit sobre l’antic Mas Puig (documentat el 1238) que havia estat residència familiar de Jaume Puig, un prohom que signà a principis del s XVIII junt amb dos fills, el conegut com a Pacte dels Vigatans; aquesta manifesta adscripció dels Puig a la causa Austriacista, comportà que la vila fos considerada anti-Borbònica, i pertant, incendiada en el decurs de la Guerra de Successió. Per aquest motiu, no resten cases ni construccions prèvies a aquella època, tal i com denoten la majoria de llindes de les cases al carrer major i nou, totes del sXVIII en endavant.

L’any 1942 es segregà una part del municipi de Sant Boi de Lluçanès, que passà a dependre de Perafita; aquesta secció compren les masies de La Tria, Les Valls de Mascarella, Mascarella, Roquetes i el Roure, l’ermita de Santa Margarida de Vilaltella i diverses cases del barri de Montjuic, arribant doncs, a tocar el propi nucli de població.

Cases

El Roure, Documentada el 1326
La Roca, documentada el 1188, pertanyent a la Catedral de Vic.
Casanova de la Tria, citada el 1238 com a Sanies de Munt , cedida per Estefania de Lluçà al rector de Perafita.
La Riera, documentada el 1311, i que tenia adscrit el mas Trullàs documentat el 1291.
Cruells, documentada el 1392.
Bassés, documentat el 1292.
Les Heures, documentada el 1335.
Casals, documentat el 1289.
Pallàs, documentat el 1238.
Mascarella, documentada el 1281, 
Vilaltella, documentat el 1188, que tenia adscrit el mas Coromina documentat el 1396.
La Tria, documentat el 1242 amb el nom de Sunyera , i pertanyent al SXIV al monestir de Lluçà i tenia adscrits el mas Coll (documentat el 1237) i la masoveria de Fontrenó (documentada el 1382).

 MÉS INFORMACIÓ

 http://www.perafita.cat/municipi/perafita-1/historia