El terme municipal de Prats de Lluçanès, actualment acull el
municipi més poblat de la regió amb uns 2500 habitants. El seu terme formava
part, majoritàriament, del castell de
Lluçà excepció feta de les parròquies de Sant Andreu de Llanars i Santa Eulàlia
de Pardines. Com a parròquia de Sant Vicenç coneguda des de el 905, fou
parròquia independent entre els sXI a XIV, però el despoblament patit,
segurament degut a la Pesta Negra, va fer que el 1435 esdevingués sufragània de
Santa Eulàlia de Pardines, dependència que s’allargà fins el 1787.
De fet, a l’any 1553 consta una única família resident prop
de l’església i 6 masos en la demarcació; és a partir de llavors que comença a
créixer la població actual. I és entre 1627 i 1649 que es construí l’actual
església, d’estil barroc rural, en detriment de la de Sant Vicenç , coneguda en
l’actualitat com a Capella de la Bona Sort.
En el seu moment hi hagueren dues batllies en el terme,
ambdues feudetàries de la Catedral de Vic i que pagaven impostos a Torroella.
La Batllia de Torroella, comprenia els Masos de :
Torroella, el Grau, Coll de Llanars, Verdaguer, Padrós de Llanars, Luymanya,
Borralleres, la Serra, Anglada, Puig, Sabaderes, la Vila, la Quintana, Closos,
Barbarins, Cordelló i Brucfarner.
La Batllia del Soler d'en Hug, hi havia adscrits els
Masos de: Taulats, Roca de Degollats, Maia, Casanova de Degollats, Rull,
Espona, Fàbrega,Vila de Pardines, Pedragosa.
Altres masos adscrits al terme,
eren feudataris del Monestir de Lluçà i pagaven els impostos a la Vila de
Llanars; aquests eren: Serra de Degollats, Masdous (actual Costa de la
Cavalleria) i una vintena de cases del poble de Sant Feliu Sasserra. I, encara
més hi havia masos feudetaris del Monestir de Ripoll, que pagaven els impostos a
l’hereu de la Coromina d’Oristà.
Hi ha constància d’una important
xarxa de camins que vertebrava aquest reguitzell de vivendes que, durant els
sXIII i XIV, unia les sagreres de Llanars, Pardines, Prats i Torroella, entre
si, i amb les poblacions veïnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada