OLOST (municipi)

Olost, és un municipi Lluçanès, voltat arreu d’altres municipis lluçanesos. Conformat per tres nuclis de població que són el propi Olost, Santa Creu de Juglars i el raval d’Olost, aquest darrer fins l’any 1992 pertanyent a Oristà.

Segons el linguista Coromines, el nom d’Olost provindria de la llengua Íbera, significant quelcom semblant a ‘farga de renom’ que es podria referir a la presència d’algun poblat ibèric que hom situa proper a l’actual masia ‘Les Cases’ , arran del casc urbà, a tocar d’on avui dia trobem la benzinera.

L’actual terme municipal es correspon amb el del Castell d’Olost, sorgit al sXI arran de la desaparició del Castell d’Oristà, com consta en documentació antiga (en pergamí) que cita in comitatu Ausona, in castro Uristense, in agacencia de sta Maria in villa que vocant Oloste ; tot i això, el castell d’Olost, encara avui dia resta ubicat dins el terme municipal d’Oristà.

El municipi es troba citat documentalment  per primer cop l'any 908, amb un document de venda de terrenys a  domus sancta maria olostensis dins el terme del castell d’Oristà. En canvi, no cal donar cap credibilitat a un document fals, datat el desembre de l'any 908, on diu que en la consagració de santa Maria d'Olost, el llavors Comte Guifré II, fill del Pilós,  hauria dotat l'Església d'Olost i l'hauria posat en mans d'Idalguer, Bisbe de Vic, i que sembla que es tracta d'un escrit fet dos segles més tard per motius especuladors.

El vessant al nord del poble, ja conforma el terme vers l’any 972 sota l’empara de santa Maria i, entre 977 i 1051, apareixen Sant Salvador de Serradellops i Sant Genís Sadavesa com a sufragànies d’aquesta parròquia, com també ho feu Santa Creu de Juglars el 984.

Com ja s’ha citat, és cap a mitjans del sXI quan, en el desmembrament del castell d’Oristà entre els dos castells de nova creació (Olost i Tornamira) , que apareix la dinastia de cavallers cognominats Olost, amb un Ramon Guifré d’Olost (1059-1076) com a primer senyor del castell i el terme. Aquest castell, fou resultat de la riquesa feudal però sense finalitats militars o defensives.

Posteriorment, cap al 1230 o 1240, Ermessenda d’Olost es casà amb Guillem de Peguera, prenen així el llinatge Olost certa rellevança en la Baronia Lluçanesa, sobretot el 1376 quan s’uneixen Lluçà i la pràctica totalitat d’ Olost (excepte una part que tenia càrregues o cessions pretèrites). Finalment la família Peguera acabaria posseint, per compra, la Baronia Lluçanesa.

El nucli habitat de Santa Creu de Juglars, tal i com el coneixem avui dia, es comença a formar a principis del sXVIII. El nom, provindria del vocable llatí jugulum, que significa ‘lloc de pas o coll natural’. L’església de Santa Creu, deiem, prové del 984 i, entre finals del sXIV fins 1728 s’hi reunien anualment el Consell de Jurats del Lluçanès, de manera que l’actual presència del consorci en aquest indret, sembla d’allò més escaient.