Administrativament pertany al Bages, tot i que històricament ha estat englobat a la 'Comarca Natural' del Lluçanès.
Sembla que l'origen del nom del poble, prové de dos orígens diferenciats. La primitiva església, sembla que va ser emplaçada damunt una roca anomenada 'La Roca d'en Feliu' fet que en propicià l'advocació a Sant Feliu (malgrat que Sant Joan i Santa Maria també eren presents a l'altar primigeni), mentre que el carrer major es situà en una corba de terreny que tenia forma de serra. Aquest carrer, precisament, formava part d'una antiga carrerada (camí ramader) molt utilitzada en el trànsit transhumant entre el Lluçanès i el Bages.
Així, el primitiu nucli del municipi, es va formar al voltant d'aquesta església, que ja es troba documentada el 946 com a pertanyent a Oristà i de la que en consten funcions parroquials prèvies al 1154. Reedificada al sXI i enriquida amb portalada romànica, amb capitells i arquivoltes treballats al sXII.
Al mateix municipi, però ja al s XIII, apareix documentada la capella de santa Magdalena, fet que sembla indicar que el nucli de població deuria créixer en aquella direcció, però, a l'igual que a la resta del Lluçanès, la Pesta Negra del s XIV en va fer minvar la població. No es va recuperar fins al s XVI amb la indústria paraire. Tant es va recuperar que, vers s XVII és consideraria la principal població Lluçanesa, motiu pel qual esdevingué capital de la Sots-vegueria. Precisament d'aquesta època data l'antiga Casa del Consell i Jurats del Lluçanès, seu de la Sots-vegueria, amb façana renaixentista i actual seu de l'ajuntament.
Bona part de les masies del terme, són documentades en períodes baix medieval, sobretot al sXV. Masos com Vallgatina, Vilaclara, Arnaus, Traveria, el Puig i Pujalt.
Dins el Terme actual d'aquest municipi, hi trobem molt proper al nucli poblacional, l'enclavament de Comesòlibes, que pertany a Oristà, així com un altre enclavament, el de La Balma, que pertany a Prats de Lluçanès. Desfet el terme del Castell d'Oristà al sXI, el terme adquireix cert grau d'independència i 'de facto' ho senyorejaven els Senyors de Lluçà, que tenien diversos alous; molts d'aquests foren cedits al Monestir de Lluçà, que arribà a tenir dotze masos dins la seva parròquia (Arnaus, Borrell, Badia, etc.) i dotze cases a la sagrera.
Posteriorment, quan es creà la Baronia de Lluçanès, terme i poble en formaren part, inclús, esdevenint seu de la sots-vegueria el 1449.
Un sector del terme del poble, conformava el terme de Sant Julià de la Cirera o Sant Julià Sacirera, amb castell i parròquia propis i diferenciats fins el 1595. De fet, la vila rural de Ciresia, és esmentada el 952 i l'església de Sant Julià el 1035.
Els cavallers de cognom Cirera o Sacirera, foren feudataris dels Lluçà i dels Bisbes de Vic entre sXII-XIV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada