LLUÇÀ (municipi)

Lluçà és un municipi extens, de 53 Qm2, eminentment rural amb força masies disperses i que limita amb diversos municipis; és conformat per dos nuclis com són el tradicional de Santa Maria de Lluçà que avui dia ha perdut rellevància , en detriment de Santa Eulàlia de Puigoriol, on avui dia recau la seu de l’ajuntament.

Lluçà, que dona nom a la comarca Lluçanesa, deu l’origen del seu topònim al llatí i ja es troba registrat al sX com a Lucano, antropònim que deriva de Lucius, o sia, Lluc. Algunes fonts, erròniament, han volgut atribuir l’etimologia al terme llatí lucus, que significa ‘lloc sagrat’.

Sembla ser que la notícia més antiga coneguda d’aquest indret, cal situar-la vers l’any 879.

El seu terme, es correspon a la part central del que havia estat l’antic terme administrat pel seu castell; sembla que el terme històric acollia també, els actuals de Perafita, Sant Martí d’Albars i part del de Prats de Lluçanès. 

Lluça, i per extensió tota la comarca lluçanesa, s’originen en el seu castell tornat a bastir en temps de Guifré el Pilós quan la repoblació alt-medieval i en la seva antiga parròquia que, amb el temps, esdevingué el monestir de santa Maria de Lluçà. Castell i Monestir,  documentats d’ençà l’any 905 quan el Bisbe Idalguer de Vic, consagrà l’església de Sancta Maria al peu del Castrum Luzano. És sabut que n'eren sufragànies diverses parròquies de dins el terme del castell, com eren Santa Eulàlia de Puigoriol, sant Climent de la Riba, Sant Pere de Torroella (actualment Sant Pere del Grau), Sant Vicenç de Prats (actualment Capella de la Bona Sort), Sant Cristòfol de Borrassers, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Martí d'Albars i part de Sant Boi de Lluçanès. Aquestes diverses parròquies es repartien diverses viles o vilars rurals, alguns dels quals encara perduren avui dia , com són Torroella, Vilartimó, Canelles, Puig-Oriol, Comermada, el Vilaró, Maçaneres, Tordelespà o Les Heures. 

D’altres masos importants dins el terme actual, també antics però que no foren viles ni vilars medievals i que prosperaren a partir del sXV serien el Verdaguer, la Font, la Coma, Gonfaus, Tiratemples o Rocadembosch.

més informació a       http://www.lluca.cat/