ORISTÀ (municipi)

Oristà, inicia la seva història després de l’època romana, com ens acrediten les properes ruïnes de l’antic campament de Puig-ciutat.

Apart del propi nucli municipal d’Oristà, pertanyents al seu terme localitzem d’altres nuclis poblats com són La Torre d'Oristà, el Raval de Sant Feliu Sasserra, Comesòlibes o l’antic raval del Carrer de l’Amargura. Fins 1992, l’actual raval d’Olost, també era part d’Oristà.

El seu terme municipal, segueix sent el més gran del Lluçanès i d’Osona, malgrat es correspon -solament- a una part de la antiga magnitud que havia tingut el feu del Castell.

En origen, és conegut des de l’any 909, centrat al Castrum Oristense, del que avui dia no en queda cap resta i que hom ha situat al paratge conegut com a la Costa del Castell, molt proper a l’actual capella de Sant Sebastià.

L’antic municipi del sX, comprenia els termes de sant Andreu d’Oristà, Sant Genís de Caraüll, sant Feliu Sasserra, sant Salvador de Serradellops, part de  Santa Maria d’Olost, Santa Eugènia de Relat, sant Amanç de Padrós i Sant Julià de Cirera, i part dels actuals Avinyó, Muntanyola, o santa Maria de Merlès, però ben aviat, a mitjans del  sXI, el seu terme fou desmembrat i es crearen o agruparen dos termes nous, el del Castell d’Olost i el del Castell de Tornamira; a més, part dels terrenys (Sasserra, Relat i Padrós) passaren a Lluçà o al Monestir de Ripoll.

El terme del municipi actual es correspondria amb el Castell de Tornamira.

Però tornant al sX, el castell era regit per un Veguer anomenat Guifré qui, és important recordar, tingué a les seves mans un dels termes més grans en la organització del país arran de l’embranzida definitiva bastida pel Pilós.

Dins el poble d’Oristà, trobem l’església parroquial  de Sant Andreu, successora de l’esmentada el 945 que era dedicada a Sant Andreu i Sant Joan. El 1969, s’hi descobrí una cripta romànica sota l’altar, segurament pertanyent a l’església original i ha estat datada entre els sXII i XIII.

L’actual segon nucli de població en importància, la Torre d’Oristà, ja consta l’any 968, així com en un document de 1214 quan, Guillema de Tornamira, castlana del Veí Castell, disposà ser enterrada a la seva capella de Santa Maria; aquesta santa Maria és renovada i engrandida al sXVIII. Recauen en l’ambit de la Torre d’oristà, les masies de la Coromina, La Casanova, el Molí de la Coromina, Tornamira, la Cella, Alta-riba, Puigsaulens, Salelles i Plabasí.

Aquesta masia actual de Plabasí, cal ser esmentada doncs ens remet l’antic Casal i Llinatge de Basí o Basil, dels sXII i XIII i que, a més , ha donat nom a la riera de Basí.

Com també cal citar l’actual masia de Tornamira, hereva del que havia estat Castell.

El tercer nucli poblacional en importància és el Raval de Sant Feliu Sasserra, a tocar d’aquesta població, on es localitzen les restes d’un antic casal de tipus romànic, del que se’n desconeix l’història , però se n’ha insinuat que fos residència del Llinatge Tord.

L’enclavament de Comesòlibes, a l’altre cantó del poble de Sant Feliu Sasserra, sols conté una gran masia homònima, amb extensos terrenys.

Del carrer de l’amargura, avui dia deshabitat, no consta cap notícia medieval.

  

Del que si es té notícia d’època medieval, és de l’antiga església de Sant Cristòfol, documentada des del 923, enderrocada pels terratrèmols de la primera meitat del segle XV i reedificada a partir del 1450 a l’antic puig de Sant Joan, on ara hi trobem l’església de Sant Sebastià, i que es creu reconstruïda al segle XVIII aprofitant-se antics elements. L’actual advocació a Sant Sebastià,fou introduïda arran de les pestes de voltants l'any 1525. 
 

Altres masies del terme i dignes de citació, serien Vilaragut, que encara conserva restes gòtiques, Alta-riba, Cabanes d’Olost, Vila-roger, o les ruïnes del casal dels Vilagranada, davant de la masia de can Devesa, i que originà un llinatge molt actiu de cavallers entre els sXII i XIV.