Pinoso, documentat l’any 893 en l’acta de consagració de
Santa Maria de Merlès quan, en la descripció del terme parroquial, diu que
aquest passa per la serra que ve de Pinós (Pinoso).
L'esglèsia de Sant Pau de Pinós, situada dins l'antic terme del castell de Merlès, entre les valls de de Vila-Ramó i la riera de Merlès, en la part que depenia del Bisbat de Vic, apareix esmentada per primer cop l'any 959, en la donació que féu l'ardiaca Ausemon a Sant Pere de Vic, d'un alou situat al comtat de Manresa, al castell de Gaià, mitjançant un document on, entre d'altres, assenyala que unes vinyes limiten amb Sant Pau.
En primer moment sembla que disposava de funcions de parròquia, però ràpidament passà a sufragània de St Martí de Merlès. Apareix de nou en la llista de parròquies confeccionada pel Bisbat de Vic entre 1025 i 1050 com a Sancti Pauli de Pinos.
L'esglèsia de Sant Pau de Pinós, situada dins l'antic terme del castell de Merlès, entre les valls de de Vila-Ramó i la riera de Merlès, en la part que depenia del Bisbat de Vic, apareix esmentada per primer cop l'any 959, en la donació que féu l'ardiaca Ausemon a Sant Pere de Vic, d'un alou situat al comtat de Manresa, al castell de Gaià, mitjançant un document on, entre d'altres, assenyala que unes vinyes limiten amb Sant Pau.
En primer moment sembla que disposava de funcions de parròquia, però ràpidament passà a sufragània de St Martí de Merlès. Apareix de nou en la llista de parròquies confeccionada pel Bisbat de Vic entre 1025 i 1050 com a Sancti Pauli de Pinos.
Fou centre d’una petita demarcació històrica,
amb l’antic castell de Pinós o torre de Ginebret al centre; citada el 1063 quan
depenia de Miró Riculf i del seu germà Bernat, ambdos del llinatge dels Pinós i sembla que fou tronc del famós llinatge
dels Pinós, raó per la qual hom ha considerat que aquest petit terme
donà el cognom als futurs barons de Pinós i Mataplana. L’església i la parròquia tornen a ser citats el 1169. En algun moment entre 1154 i 1331, per la categoria de parròquia i esdevé sufragània de Sant Martí, fet que es manté en la visita del Bisbe Pasqual.
El 1618 va ser ampliat amb portal, campanar de planta quadrada i capelles laterals; parròquia sufragània de st Martí de Merlès del S XV fins 1878, any en que degut a una reestructuració parroquial, esdevingué de nou parròquia independent i a qui s'adscrigueren Santa Maria de Pinós i , una mica més tard, Sant Amanç de Pedrós.
El 1618 va ser ampliat amb portal, campanar de planta quadrada i capelles laterals; parròquia sufragània de st Martí de Merlès del S XV fins 1878, any en que degut a una reestructuració parroquial, esdevingué de nou parròquia independent i a qui s'adscrigueren Santa Maria de Pinós i , una mica més tard, Sant Amanç de Pedrós.
L'edifici
conserva encara alguns elements de la seva primera construcció
romànica del 1169, com és l'absis semicircular a llevant de l'actual església (construida el sXVII), malgrat restar deslluïda per les edificacions adossades posteriorment com són les ampliacions del s XVIII en que aparegueren capelles laterals, la sagristia i el campanar de planta quadrada.
FOTOGRAFIES ANY 2004
FOTOGRAFIES ANY 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada