Alpens, és el poble més al Nord del Lluçanès actual, situat a 855 metres d'alçada. Limita a l'Oest amb el Berguedà (Borredà), al Nord amb el Ripollès (Les Llosses) i amb Lluçà i Sant Agustí a la resta de límits.
El nom sembla provenir, segons documents antics, de Pinnos, Pintos i Penns, tots mots derivats de la paraula llatina Penna (penya) en el que sembla clara alusió a la coneguda com a Roca de Pena, propera a la població.
Hi ha qui sugereix que el motiu de l'inici d'aquesta població, es situaria degut a l'encreuament de dues carrerades (camins ramaders).
Originalment, tot el terme del Alpens actual pertanyia a la demarcació del Castell de la Guàrdia de Ripoll , i era conformat per dos termes: el de Sancta Maria de Pintos (actual Alpens) i el de Sant Pere de Serrallonga.
La primera referència apareix documentada l'any 1074, quan el noble Folc deixà al Monestir de Ripoll un mas situat a Sancta Maria de Pintos i que, probablement, seria el conegut com a Domus Freixenet.
Els Arxius Parroquials, que daten de finals del SXVI i són conservats a l'arxiu Episcopal de Vic, ens parlen de 15 famílies en aquella època i, gràcies als paraires, augmenten a 64 les cases habitades al 1638 i màxim esplendor el 1788. Es de llavors i fins al SXVIII que el nucli adquereix l'actual aspecte de carrerons estrets.
Actualment, la seva única parròquia de Santa Maria aplega també Sant Pere de Serrallonga i algunes masies properes, al terme municipal de Lluçà.
El nom sembla provenir, segons documents antics, de Pinnos, Pintos i Penns, tots mots derivats de la paraula llatina Penna (penya) en el que sembla clara alusió a la coneguda com a Roca de Pena, propera a la població.
Hi ha qui sugereix que el motiu de l'inici d'aquesta població, es situaria degut a l'encreuament de dues carrerades (camins ramaders).
Originalment, tot el terme del Alpens actual pertanyia a la demarcació del Castell de la Guàrdia de Ripoll , i era conformat per dos termes: el de Sancta Maria de Pintos (actual Alpens) i el de Sant Pere de Serrallonga.
La primera referència apareix documentada l'any 1074, quan el noble Folc deixà al Monestir de Ripoll un mas situat a Sancta Maria de Pintos i que, probablement, seria el conegut com a Domus Freixenet.
Molts masos disseminats pel terme, sobreviuen a masos anteriors al S XIV essent renovats al SXVIII: el Graell, Pallarès, Plans, Petge, La Llena, Cerdanyons, Serrallonga i Comià.
L’abat Ramon de Savarrés adquirí el 1363 la jurisdicció de tot el terme del castell de la Guàrdia amb les seves nou parròquies, el qual fou cedit com a dotació del monjo cellerer de Ripoll.
Els Arxius Parroquials, que daten de finals del SXVI i són conservats a l'arxiu Episcopal de Vic, ens parlen de 15 famílies en aquella època i, gràcies als paraires, augmenten a 64 les cases habitades al 1638 i màxim esplendor el 1788. Es de llavors i fins al SXVIII que el nucli adquereix l'actual aspecte de carrerons estrets.
Actualment, la seva única parròquia de Santa Maria aplega també Sant Pere de Serrallonga i algunes masies properes, al terme municipal de Lluçà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada