Nostra Senyora de Salselles

Tradicionalment, Salselles havia estat  vinculat al Lluçanès mitjançant l'adscripció a Lluçà, i no és fins a finals del SXIX que s'afegeix al terme de Borredà, esdevenint Bergadana.però durant molts segles havia estat considerada la patrona d'aquesta comarca Lluçanesa, motiu pel qual és important d'incloure-la en aquest recull.

Sembla que l'any 930 apareix la primera construcció Romànica a Salselles, originàriament dedicada a Sant Pere. El Terme i la parròquia foren cedits l'any 948 al Monestir de Santa Maria de Ripoll, per un net de Guifré I el Pilós, de nom Oliba (marmessor d'Oliba) i que era fill de Radulf de Barcelona; sembla que consta documentalment, en aquell moment, com a situat in pago Luzane. Una butlla del Papa Agapit I (any 951) i un document d'atorgació de privilegis extés pel rei franc Lotari (any 982), en confirmen la possessió per part de Ripoll, malgrat pertànyer a la Diòcesi del Bisbat de Vic. De fet, l'abat presentava els capellans i el bisbe els nomenava rectors.

Consten documentalment els límits de la finca a finals del sX: Les Rieres de Merlès i de Lluçà, el Lloc de Comià, el camí de Vila-Heures, el lloc de Puig de Flanídia i Castellar.

Al SXIII apareix l'advocació per Santa Maria i desapareix la devoció a Sant Pere en aquest indret (pagus lluçanès), potser coincidint amb les reformes fetes al SXII. És sabut que en el període 1737-43 també fou fortament transformada.

Al 1857 consten 257 habitants en aquest municipi independent i abans d'unir-se a Borredà, cap al 1895, el municipi comptava 37 cases i 169 ànimes; a partir de 1940, després de la Guerra Civil, comença la última, més forta i definitiva devallada poblacional, amb l'abandonament dels masos Viladheures, la Roqueta, la Pinosa, Vilaseca, Bartrons, la Pica, Engelats, la Roca, Camps, Castelló, Vilacanina...


El santuari de Salselles fou, al llarg dels s. XVII, XVIII i XIX un important centre de devoció mariana per la gent de la riera de Merlès, especialment els de les parròquies de Sta. Maria i St. Martí de Merlès, Lluçà, la Quar, Alpens, Borredà i Prats de Lluçanès.

Alguns objectes de Salselles es conserven a Santa Maria de Lluçà, com la pica baptismal Romànica o la clau de volta principal.

Entre els SXVI i XVII, moltes processons Lluçaneses la tenien com a destí.
El santuari de la Mare de Déu, actualment, es correspon amb una construcció del SXVII, de plantejament Barroc. Durà cosa de 3 segles, fins a la Guerra Civil, quan fou abandonat.

Malgrat a principis del SXXI es redacta un pla rector de conservació i, per part d'algunes administracions s'esmercen alguns recursos per consolidar el campanar, actualment l'aparença actual és de deixadesa i degradació.

Cases de la parròquia de Salselles que hi havia el 1929:
Angelats, Vilacanina, Can Perot, La Roqueta, Can Vilada, la Pica, la Pinosa, Molí del Vilar, Hostal, Viladeures, Castaió, Casa-roja, Can Boixó, Cal Senalla, Cal Xoriguera-enrunada-, Vila-seca, el Camp, Rectoria, Creu vermella -tancada-, Muntanyola, Maganins-enrunada-, Bartrons, les Bagues, la Serra, Cal Ferrer, Can Pou i Cal Rabat.

més info al blog       http://www.salvemsalselles.org/inici.html

FOTOGRAFIES ANY 2016