Als segle XIII se succeïren al servei d'aquesta església unes "donades", és a dir, unes dones pietoses que donaven les seves persones als sants titulars de l'església i romanien al servei d'ella a perpetuïtat. L'existència de les donades s'allarga almenys fins al segle XV ja que el 1429 testava davant del rector d'Oristà una tal Margarida de Vilanova, donada de la capella de Sant Nazari i Sant Cels.
Posteriorment, en la visita feta pel Bisbe Pasqual cap l'any 1686, aquest constatà que no tenia fonts baptismals, ni sagrari ni fossar. En una nova visita el 1692 manà que s'emblanquinés per dins.
Consta que el 1746 s'hi deia missa tots els dies de festa i que mantingué el culte fins el 1936
L' església estava presidida per la Mª de Déu de la Cabeça i els Sants Nazari i Cels, integrats en un retaule barroc cremat durant la guerra civil 1936-1939; ha estat recentment restaurada.
Enfront la capella, resten les runes de diverses edificacions, que corresponien a la cel·la o habitatge de l'ermità i d'un molí d'oli, del qual es conserven dues moles ( una davant l'església i una altra fent d'escaire a la banquesta exterior del mur) i una pica d'oli.
FOTOGRAFIES ANY 2016




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada