L’actual municipi de Sant Martí d’Albars, engloba tres
nuclis de població diferenciats:
Sant Martí d’Albars, tradicional cap del municipi i
seu de l’església que denomina el municipi. El topònim que designa el municipi,
albrar, significa ‘albereda o lloc d’àlbers’
malgrat que en català tradicional també s’havia escrit del Bas.
La Blava, seu de l’ajuntament.
Beulaigua, el més recentment constituït (sembla ser originari
del sXVIII), amb un topònim relacionat amb la transhumància (punt d’abeurada
del bestiar) i una funció similar del nucli, si ens atenem a la separació entre
les cases que conformen el nucli.
El terme del municipi, ja apareix citat el 905 com a
filia de santa Maria de Lluçà, tant a nivell administratiu com religiós i, a
finals d’aquell mateix sX, ja se’n separa per adquirir entitat pròpia, sense
perdre l’estreta relació amb els senyors de Lluçà o amb el prior, que en
designava els rectors. Sembla que cap el sXII l’església fou refeta.
Tradicionalment, els masos
de Prat, el Perer, Almató, Albars i Fumanya depenien d'aquesta batllia.
Sembla que en època Medieval,
el terme actual, era dividit en dos grans unitats territorials (Albars i
Garrigós) amb nuclis, jurisdiccions civils i religioses, diferenciades.
Albars, pertanyia civilment al castell de Lluçà i religiosament a
l'Església de santa Maria de Lluçà. Era centrada en el mas Albars (avui dia
desaparegut) i tenia l'església de Sant Martí, segons consta al testament de
Sunifred de Lluçà, senyor del castell vers el 988 i propietari d'aquest Alou.
Limitava entre rieres (Gavarresa i Lluçanesa) a Est i Oest, al Sud amb Sant
Martí i al Nord amb terres de Sant Cristòfol de Borrassers
Garrigós, quedaria situat a cavall entre els termes
actuals de Sant Martí i Olost, i tenia com a Nucli el mas de Vilatammar.
Civilment, depenia del Castell d'Oristà i religiosament de Santa Maria
d'Olost. Apareix documentat en vendes de terres com a infra
fines garrigossum o, en un document de 1038 surt esmentat Puig Garrigós pug
garigos dins el terme d'Olost. Sembla ser que aquest indret, era
senyorejat pel Monestir de Ripoll.
Posteriorment, en època baix
medieval, els terrenys conformats per l'actual municipi de sant Martí, eren
sota domini del Monestir de Ripoll , i en depenien els masos Vinyes, Orriols,
Prat, Rovirola o Vilatamma. També el Monestir de Ripoll tenia forta presència
al terme, doncs senyorejava Prat, Albars, Fumanya, Parer i Serrarols.
El mas Almató, depenia de la
Batllia de Santa Eulàlia de Puig-oriol.
n
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada