Antiga església romànica, actualment sense culte. El lloc és esmentat el 1011, amb l'existència d'un nucli de població i notícia de la construcció de l'església , dins el terme del castell de Gaià, comtat de Manresa i Bisbat de Vic. Sant Miquel apareix citat certament per primer cop el 1063, tot i que segurament apareix en la relació de parròquies fetes pel bisbat de Vic entre 1025 i 1050.
Abans de l'any 1152 encara era parròquia independent, però en aquest moment sembla que passà a dependre de Gaià; entre 1152 i 1331, quan va ser visitada pel Bisbe Galceran Sacosta, se li concediren funcions parroquials, absorbint l'antiga parròquia de Sant Amanç de Pedrós. Edifici renovat a finals del sXII aprofitant parts o materials antics, sembla que mantenint l'estructura fins l'actualitat. Al sXIV perd la categoria de parròquia per pèrdua de població, i esdevé sufragània de Santa Maria de Gaià fins al s XIX quan el 1878, hom li concedí de nou la categoria de parròquia i fou construïda una nova església, acabada el 1887, i una rectoria a tres-cents metres de l’antiga.
Al segle XVII i com a conseqüència de l'augment de població l'església fou modificada l'estructura de l'edifici: s'obrí la porta al mur de ponent (1672), es cobrí el campanar d'espadanya i s'enguixà l'interior.
Durant l'any 1838 es realitzà una nova i molt important reforma funcional de l'interior, possiblement a conseqüència de les recomanacions fetes durant alguna visita pastoral. Fortament restaurat el 1982, de manera que no es coneixen les actuacions intermedies. L'altar actual és fet amb una pedra de molí.
Abans de l'any 1152 encara era parròquia independent, però en aquest moment sembla que passà a dependre de Gaià; entre 1152 i 1331, quan va ser visitada pel Bisbe Galceran Sacosta, se li concediren funcions parroquials, absorbint l'antiga parròquia de Sant Amanç de Pedrós. Edifici renovat a finals del sXII aprofitant parts o materials antics, sembla que mantenint l'estructura fins l'actualitat. Al sXIV perd la categoria de parròquia per pèrdua de població, i esdevé sufragània de Santa Maria de Gaià fins al s XIX quan el 1878, hom li concedí de nou la categoria de parròquia i fou construïda una nova església, acabada el 1887, i una rectoria a tres-cents metres de l’antiga.
Al segle XVII i com a conseqüència de l'augment de població l'església fou modificada l'estructura de l'edifici: s'obrí la porta al mur de ponent (1672), es cobrí el campanar d'espadanya i s'enguixà l'interior.
Durant l'any 1838 es realitzà una nova i molt important reforma funcional de l'interior, possiblement a conseqüència de les recomanacions fetes durant alguna visita pastoral. Fortament restaurat el 1982, de manera que no es coneixen les actuacions intermedies. L'altar actual és fet amb una pedra de molí.
FOTOGRAFIES ANY 2004
FOTOGRAFIES ANY 2016
