Sant Miquel de Terradelles

Antiga església romànica, actualment sense culte. El lloc és esmentat el 1011, amb l'existència d'un nucli de població i notícia de la construcció de l'església , dins el terme del castell de Gaià, comtat de Manresa i Bisbat de Vic.  Sant Miquel apareix citat certament per primer cop el 1063, tot i que segurament apareix en la relació de parròquies fetes pel bisbat de Vic entre 1025 i 1050.

Abans de l'any 1152 encara era parròquia independent, però en aquest moment sembla que passà a dependre de Gaià; entre 1152 i 1331, quan va ser visitada pel Bisbe Galceran Sacosta, se li concediren funcions parroquials, absorbint l'antiga parròquia de Sant Amanç de Pedrós. Edifici  renovat a finals del sXII  aprofitant parts o materials antics, sembla que mantenint l'estructura fins l'actualitat. Al sXIV perd la categoria de parròquia per pèrdua de població, i esdevé sufragània de Santa Maria de Gaià fins al s XIX quan el 1878, hom li concedí de nou la categoria de parròquia i fou construïda una nova església, acabada el 1887, i una rectoria a tres-cents metres de l’antiga.

Al segle XVII i com a conseqüència de l'augment de població l'església fou modificada l'estructura de l'edifici: s'obrí la porta al mur de ponent (1672), es cobrí el campanar d'espadanya i s'enguixà l'interior. 
Durant l'any 1838 es realitzà una nova i molt important reforma funcional de l'interior, possiblement a conseqüència de les recomanacions fetes durant alguna visita pastoral. Fortament restaurat el 1982, de manera que no es coneixen les actuacions intermedies. L'altar actual és fet amb una pedra de molí.


FOTOGRAFIES ANY 2004







FOTOGRAFIES ANY 2016







Sant Pau del Colomer


La capella coneguda actualment com a Sant Pau del Colomer és coneguda des de l'any 1190, tot i que anteriorment amb el nom de Sant Pau de Terrades. Sempre ha estat sufragània de Santa Maria d'Alpens. Pertanyia a l'antic terme de La Guàrdia de Ripoll .

El lloc o paratge de Terrades (avui dia desaparegut) apareix citat en un document de l'any 1074, quan el noble Folc fa donació a Santa Maria de Ripoll, d'un mas allí ubicat i que ja cita com a dependent de la parròquia de Santa Maria d'Alpens.

I en un document (deixes testamentàries) de l'any 1190 és quan surt citada la capella, en un text en que Pere Bernat de Terrades dona al seu fill Arnau, diverses terres properes al mas Terrades. Posteriorment, també es troba citada documentalment el 1322 i el 1437, amb el nom de Sant Pol de Terrades.

Tot i que el mas Colomer és documentat abans del SXIV, no és fins a l'any 1600 que la capella adquireix el nom de Sant Pau del Colomer, possiblement per la desaparició de Terrades.
Ha estat transformada els anys 1757, 1887; el 1947 l'absis fou re-decorat.

Conserva íntegres la nau i l'absis Romànics del SXII, mentre que la sagristia fou afegida vers el sXIX.



FOTOGRAFIES ANY 2004










Sant Pau de Pinós

Pinoso, documentat l’any 893 en l’acta de consagració de Santa Maria de Merlès quan, en la descripció del terme parroquial, diu que aquest passa per la serra que ve de Pinós (Pinoso).

L'esglèsia de Sant Pau de Pinós, situada dins l'antic terme del castell de Merlès, entre les valls de de Vila-Ramó i la riera de Merlès, en la part que depenia del Bisbat de Vic, apareix esmentada per primer cop  l'any 959, en la donació que féu l'ardiaca Ausemon a Sant Pere de Vic, d'un alou situat al comtat de Manresa, al castell de Gaià, mitjançant un document on, entre d'altres, assenyala que unes vinyes limiten amb Sant Pau.

En primer moment sembla que disposava de funcions de parròquia, però ràpidament passà a sufragània de St Martí de Merlès. Apareix de nou en la llista de parròquies confeccionada pel Bisbat de Vic entre 1025 i 1050 com a Sancti Pauli de Pinos.
Fou centre d’una petita demarcació històrica, amb l’antic castell de Pinós o torre de Ginebret al centre; citada el 1063 quan depenia de Miró Riculf i del seu germà Bernat, ambdos del llinatge dels Pinós i sembla que fou tronc del famós llinatge dels Pinós, raó per la qual hom ha considerat que aquest petit terme donà el cognom als futurs barons de Pinós i Mataplana. L’església i la parròquia tornen a ser citats el 1169. En algun moment entre 1154 i 1331, per la categoria de parròquia i esdevé sufragània de Sant Martí, fet que es manté en la visita del Bisbe Pasqual.

El 1618 va ser ampliat amb portal, campanar de planta quadrada i capelles laterals; parròquia sufragània de st Martí de Merlès del S XV fins 1878, any en que degut a una reestructuració parroquial, esdevingué de nou parròquia independent i a qui s'adscrigueren Santa Maria de Pinós i , una mica més tard, Sant Amanç de Pedrós.

L'edifici conserva encara alguns elements de la seva primera construcció romànica del 1169, com és l'absis semicircular a llevant de l'actual església (construida el sXVII), malgrat restar deslluïda per les edificacions adossades posteriorment com són les ampliacions del s XVIII en que aparegueren capelles laterals, la sagristia i el campanar de planta quadrada.


FOTOGRAFIES ANY 2004 






FOTOGRAFIES ANY 2016






La Trinitat de Tor

 L'església de la Trinitat de Tor, s'alça aprop de la casa abandonada dita La Tor Vella o la Tor (Torre) de Merlès, casal important a la baixa edat mitjana, d'on sorgí alguna important família.  Així trobem al SXIV, els senyors d'aquest casal situat al terme del Castell de Pinós, els senyors de la Tor de Merlès,  enfrontats amb els senyors del Castell de Pinós.

No hi ha cap document referent a aquesta església, però sembla ser que deuria ser una capella de la casa, sufragània de Santa Maria de Merlès i dins el terme del propi castell de Merlès. Mai deuria ser església parroquial.

A partir del s.XIII, concretament el 1219, es documenta la casa de la Tor de Merlès amb el Cavaller Pere de la Torre. Això sembla indicar que deuria haver-hi una torre propera (semblant a la de Ginebret) pertanyent al Castell de Merlès..

És un edifici senzill, auster, amb un petit absis ornamentat amb una motllura, amb dues finestres de doble esqueixada, amagat i en ruïnes, aprop del mas Tobella  (Tor vella???) L'edifici que resta avui en dia (sembla que abandonat el 1905)  ha estat determinat com una obra tardana, del sXIII.


FOTOGRAFIES ANY 2016 





Sant Cristòfol de Borrassers


Alguna font la cita l'any 988 i sembla ser un dels nuclis més primitius del Terme del Castell de Lluçà, adscrit tradicionalment a la canònica de santa Maria de Lluçà.
Sant Cristòfol de Borrassers, esmentada per primer cop l'any 1062 com a parròquia, sembla que fou fortament renovada al SXVIII.
 
A finals del SXIX, en concret el 1878, passà a ser sufragània o simple tinença de santa Eulàlia de Puigoriol, quan Santa Eulàlia esdevingué parròquia. El mestre d'Obres Josep Ballús, enfortí la volta i construí el campanar d'espadanya cap el 1902. El 1972, fou renovat l'interior.

A tocar de l'església hi ha alguns fragments de mur de l'antiga església romànica, de la qual, es van aprofitar alguns blocs de pedra per fer l'actual edifici.

Original sols resten uns fragments de mur, que no permeten ni endevinar la planta de l'edifici primigeni.


FOTOGRAFIES ANY 2004










FOTOGRAFIES ANY 2016






Nostra Senyora de Salselles


Tradicionalment, Salselles havia estat  vinculat al Lluçanès mitjançant l'adscripció a Lluçà, i no és fins a finals del SXIX que s'afegeix al terme de Borredà, esdevenint Bergadana.però durant molts segles havia estat considerada la patrona d'aquesta comarca Lluçanesa, motiu pel qual és important d'incloure-la en aquest recull.
Sembla que l'any 930 apareix la primera construcció Romànica a Salselles, originàriament dedicada a Sant Pere. El Terme i la parròquia foren cedits l'any 948 al Monestir de Santa Maria de Ripoll, per un net de Guifré I el Pilós, de nom Oliba (marmessor d'Oliba) i que era fill de Radulf de Barcelona; sembla que consta documentalment, en aquell moment, com a situat in pago Luzane. Una butlla del Papa Agapit I (any 951) i un document d'atorgació de privilegis extés pel rei franc Lotari (any 982), en confirmen la possessió per part de Ripoll, malgrat pertànyer a la Diòcesi del Bisbat de Vic. De fet, l'abat presentava els capellans i el bisbe els nomenava rectors.
Consten documentalment els límits de la finca a finals del sX: Les Rieres de Merlès i de Lluçà, el Lloc de Comià, el camí de Vila-Heures, el lloc de Puig de Flanídia i Castellar.
Al SXIII apareix l'advocació per Santa Maria i desapareix la devoció a Sant Pere en aquest indret (pagus lluçanès), potser coincidint amb les reformes fetes al SXII. És sabut que en el període 1737-43 també fou fortament transformada.
Al 1857 consten 257 habitants en aquest municipi independent i abans d'unir-se a Borredà, cap al 1895, el municipi comptava 37 cases i 169 ànimes; a partir de 1940, després de la Guerra Civil, comença la última, més forta i definitiva devallada poblacional, amb l'abandonament dels masos Viladheures, la Roqueta, la Pinosa, Vilaseca, Bartrons, la Pica, Engelats, la Roca, Camps, Castelló, Vilacanina...


El santuari de Salselles fou, al llarg dels s. XVII, XVIII i XIX un important centre de devoció mariana per la gent de la riera de Merlès, especialment els de les parròquies de Sta. Maria i St. Martí de Merlès, Lluçà, la Quar, Alpens, Borredà i Prats de Lluçanès.


Alguns objectes de Salselles es conserven a Santa Maria de Lluçà, com la pica baptismal Romànica o la clau de volta principal.
Entre els SXVI i XVII, moltes processons Lluçaneses la tenien com a destí.
El santuari de la Mare de Déu, actualment, es correspon amb una construcció del SXVII, de plantejament Barroc. Durà cosa de 3 segles, fins a la Guerra Civil, quan fou abandonat.

Malgrat a principis del SXXI es redacta un pla rector de conservació i, per part d'algunes administracions s'esmercen alguns recursos per consolidar el campanar, actualment l'aparença actual és de deixadesa i degradació.


Cases de la parròquia de Salselles que hi havia el 1929:
Angelats, Vilacanina, Can Perot, La Roqueta, Can Vilada, la Pica, la Pinosa, Molí del Vilar, Hostal, Viladeures, Castaió, Casa-roja, Can Boixó, Cal Senalla, Cal Xoriguera-enrunada-, Vila-seca, el Camp, Rectoria, Creu vermella -tancada-, Muntanyola, Maganins-enrunada-, Bartrons, les Bagues, la Serra, Cal Ferrer, Can Pou i Cal Rabat.



més info al blog       http://www.salvemsalselles.org/inici.html




FOTOGRAFIES ANY 2016